SECCIÓ ESPORTIVA SANT MEDIR
Dels inicis al 1970
El 4 de setembre de 1949 s’inaugura una petita església, situada al carrer Constitució, 52, del barri barceloní de la Bordeta: l’església de Sant Medir. A recer de la parròquia, va néixer aquesta històrica entitat del bàsquet català.
El 15 de gener del 1950 es nomena una comissió per fer el seguiment de les obres projectades al Centre Parroquial. Al full dominical del dia 22 de gener, es diu: “El Centre beneficiarà tothom, grans i petits. Als grans, els facilitarà trobades familiars, i esbarjo honest i econòmic i per als petits serà un complement d’educació moral i física, omplint el buit que es fa notar al nostre barri. Els cercles d’estudi, el teatre i els esports són avui necessaris per a la nostra joventut”.
L’any 1953, un grup d'aficionats al bàsquet de la parròquia van organitzar un torneig triangular, amb la participació de l’Ateneu Montserrat i el Santa Madrona. La primera pista va ser, com era lògic en aquells temps, de terra i es trobava en un terreny col•lateral a la parròquia, al Passatge Toledo. L’entusiasme generat va ser tan gran que el mateix any 53, per la Festa Major de la Bordeta, es celebra un altre torneig amb la participació del Metropolità, la Bordeta i el Sant Medir.
L’any 1954, es disputa una lliga inter-parroquial formada per 10 equips. Són anys d’arrelament del bàsquet entre el jovent de la parròquia.
Desprès de molts esforços per part dels aficionats, l’any 1956, la secció s'integrarà dintre l'OAR (Obra Atletico Recreativa). Primer va ser només un equip, però ben aviat se n'incrementà el nombre.
És l’any 1965 quan neix la S.E. Sant Medir com a club; té com a prioritat proporcionar tots els nens del barri els mitjans per practicar un esport de forma ordenada i metòdica que els ajudi en la seva formació tant esportiva com personal.
La voluntat i l’entusiasme de totes les persones que formaven part de la comissió esportiva del Centre Parroquial Sant Medir, encoratjats en tot moment pel rector, Mn. Vidal Aunós, va fer possible la construcció de la pista nova, ja cimentada, situada al costat de l’església nova i de l’escola Sant Medir: una pista exterior amb grades per al públic, tot un esdeveniment en aquella època.
En aquells moments, formaven la comissió esportiva el Sr. Freixas com a president i els senyors Sorribes, Güell, Sabaté, Peiró, Roig i Soriano.
El dia 8 de setembre del 1965, es celebra el Torneig d’Inauguració de la pista, amb la participació dels equips RCD Espanyol, Joventut de Badalona, Montseny i S.E. Sant Medir.
Ben aviat es posa de manifest la influencia de la nova instal•lació, amb la incorporació de nous jugadors atrets per aquest esport.
La temporada 65/66, el Club es proclama campió de l'OAR en la seva primera categoria. La nova pista del carrer Constitució és considerada de les millors de l’època, de tal forma que equips com el RCD Espanyol, que juga a 2a Divisió estatal, hi entrena i hi juga durant diverses temporades. Aquesta circumstància fa que es mantingui una filiació amb el club blanc-i-blau, i que els nois més destacats de la pedrera del Sant Medir entressin a formar part dels equips inferiors espanyolistes. Noms com Roig, Oliva o Monfort, entre altres, van viure aquella experiència.
L’esmentat lema d'esperit de servei als joves del barri fa que ben aviat s'implanti el Mini Bàsquet. La descoberta del Mini va ser una eina ideal per a entitats com el Sant Medir, dedicades a la formació a través del bàsquet, en el seu cas entre el jovent i mainada del barri de la Bordeta. Una munió de nens i nenes tenen l'oportunitat de començar una pràctica esportiva que, per a molts d'ells, serà l’esport de la seva vida. Per primera vegada, s’inscriu un equip Mini al Torneig HESPERIA (impulsor del Mini Bàsquet a nivell estatal) i es celebra el 1r Trofeu Sant Medir de Mini Bàsquet. Tot rutlla, sí, però com en totes les petites grans històries dels nostres clubs i entitats, és gràcies a la dedicació incansable d'una colla de persones que fan de directius i d'entrenadors, i que veuen en el bàsquet una il•lusió gran per part de la quitxalla i un instrument de cohesió veïnal.
L’any 1967, el Sant Medir es proclama campió de Copa de 1a Categoria OAR, en guanyar la final a l’A.P.S.I. El Club cedeix la seva pista per a les finals de bàsquet de l’OAR i s’hi celebra el trofeu Parramon i la final de la Lliga Femenina. El 29 de juny, el President, Benet Regí, sol•lícita l'ingrés a la Federació Catalana de Bàsquet, fent saber a l’OAR que els equips infantil, juvenil i sèniors jugaran a la Federació Catalana.
Els anys següents, l’equip sènior participa a Categoria Provincial. Això comporta que el sènior, el júnior i el juvenil juguessin sempre contra el mateix Club. La resta d’equips participen a l’OAR, la “Delegación Nacional de E. F. y Descanso” i als “Juegos Escolares Nacionales”.
Del 1970 al 1990
El principi dels anys 70 van ser una època gloriosa per als equips de la nostra pedrera. Els equips infantil, juvenil i júnior es classifiquen continuadament per a les finals del Campionat de Catalunya, jugant contra adversaris del nivell de F.C. Barcelona, Joventut de Badalona, Manresa, Mataró, etc. Bona prova d'aquest excel•lent moment és que diferents jugadors sorgits del nostre planter arriben en aquesta època a equips de Primera Divisió: Tetas al Barça, Romero a L’Hospitalet o Gannau al Mataró.
L’any 1972, el Club participa activament en els actes de celebració del 50è aniversari de la Federació Catalana de Bàsquet.
De les converses entre en Mateu Galceran mestre de l´escola Proa i de en Josep Maria Gannau, alumne seu i jugador del Sant Medir, es crea l´equip Infantil de Basquet del Proa, que jugarà a la pista de Sant Medir els dissabtes per la tarda entrenat pel Gannau i controlat pel Mateu. Es el primer equip de basquet de l’historia que porta el nom de Proa.
El 3 d’octubre de 1973 es confeccionen els estatuts i es porten per a la seva legalització.
L’any 1974, l’equip júnior participa a la final del Campionat de Catalunya, amb el Joventut de Badalona, Manresa i Mataró, celebrada al Pavelló Municipal de Matadepera.
Sota la presidència de Santiago Iglesis i entrenat per J. Carod, l’equip sènior assoleix el juny de 1975 la categoria Regional per primera vegada. Mentrestant, l’equip Infantil queda 1r classificat a la lliga OAR. El 23/12/75 es celebra la diada del club amb motiu del 25è aniversari.
Al setembre del 1976, l’equip torna a jugar a categoria Provincial, on ha baixat la temporada anterior. Els equips sènior, júnior i infantil es classifiquen per a la Copa Federació. El juvenil participa a la lligueta semifinal del campionat provincial.
El desembre s’aprova l’acta de constitució del club, formant la Junta directiva els senyors Santiago Iglesis (President), Benet Regí (vice-president), Antoni Lapeña (tresorer), Josep Catalan (secretari), Salvador Marco, Pere Fatjó i Lluís Porta (vocals).
Com en un recorregut tòpic i conegut, després d'uns anys d’èxits notables i d'entusiasmes, arriba un període de dificultats, a la fi dels setanta.
Tot i això, l’any 1979, per primera vegada a la història del Club i després de molts estires i arronses, la S.E. Sant Medir obre les portes al bàsquet femení: al capdavant hi figura en Josep M. Gannau, ajudat per en Josep Cots i en Xavier Vila. Entrenaments els dissabtes al migdia de 13 a 15, un horari un pèl dur per a les pioneres d’aquest esport femení a casa nostra.
La Junta estava composta pels senyors Antoni Lapeña (President), Josep Catalan (vice-president), Jordi López (tresorer), Josep M. Gannau (secretari), Lluís Porta, Josep Cots, Francesc Ferreres, Francesc Palau i Pep Ribas (vocals).
El 20 de desembre de 1981 s’elegeix una nova Junta, composta pels senyors Antoni Lapeña (President), Pere Mañueco (vice-president), Josep Catalán (secretari), Joan Franco F. (tresorer), Jordi Campodarbe, Jordi López, Jordi Pipó i Miquel Verdura (vocals).
Malgrat els moments difícils, es culmina amb un nou i molt important èxit: la construcció de la pista coberta al passatge Toledo. El 17 de gener de 1982, el partit de lliga contra l’Aliança del Poble Nou es celebra al pavelló per motius d’amenaça de pluja, sent aquest el primer partit oficial que s’hi juga. La primera cistella oficial es aconseguida pel jugador Xavier Creus.
El 27 de febrer d’aquell any, s’inaugura oficialment el pavelló del passatge Toledo, amb un partit extraordinari, sempre recordat, entre el llavors brillant equip júnior del Sant Medir, entrenat pel Gannau i el júnior del FC Barcelona, entrenat pel mític Nino Buscató, i amb jugadors com Ferran Martínez. Aquesta inauguració va ser el preludi d'un nou cicle d’èxits en els anys successius.
El setembre es celebra el I Trofeu Mn. Josep M. Vidal Aunós.
Naixement de Xarxa (Butlletí informatiu que edita el club durant cinc anys). Formaven part de la redacció en Joan Echaburu, Narcís Ferrer, Jaume Kiesel, Elvira Balcells, Joan Tutusaus, Joan Franco i Joan Ribas.
El gener de 1983 es celebra el I Torneig Mn. Bigordà, i el 8 de maig s’inaugura el local social del club al 3r pis del campanar de Sant Medir. Es dirà la “Sala Montserrat”.
El juny d’aquell any, l’equip sènior, entrenat per en Josep M. Gannau, assoleix l’ascens a Segona Divisió Catalana. Durant la fase d’ascens, es desplacen a Girona més de 200 seguidors.
Any 1984
L’equip Sènior femení arriba a jugar la fase final de la Copa Generalitat i el sènior masculí, dirigit per Guillem Eldracher, puja a Primera Catalana.
Any 1985
L’equip sènior masculí juga la fase final de la Copa Generalitat i assoleix l’ascens a Primera Divisió Catalana.
Per primer cop, s’estableix un contracte publicitari d’esponsorització, en concret amb Margaret Astor, empresa vinculada al barri per la seva ubicació a Can Batlló.
Any 1986
A final de la temporada 85/86, s’aconsegueix l’ascens a la Segona Divisió estatal amb Josep Lluis Solé d’entrenador.
La Junta Directiva la formen els senyors Pere Mañueco (President), Joan Ribas (vice-president), Jaume Mestres (tresorer), Xavier Creus (secretari), Josep Cots, Joan Franco Fernández, Adolfo Izquierdo, Jaume Mateu, Salvador Diaz i Joan Franco Coll (vocals).
L’empresa Margaret Astor passa a ser propietat de Beecham Cosmetics, que segueix patrocinant el Club mitjançant les marques Yacaré i Margaret Astor.
Temporada 87/88
La temporada 87/88 i del Laietà, torna al Club en Josep Maria Gannau com entrenador del primer equip.
El diari El Mundo Deportivo menciona el nostre equip com a segon club de bàsquet de la ciutat de Barcelona.
La temporada 89/90, l'equip obté la millor classificació de la història del Club: quart Classificat a Segona Divisió Espanyola, només per sota de l’ACB i de Primera.
Del 1990 a l’actualitat
A la temporada 1990/91, la S.E. Sant Medir arriba a un acord amb l’I.P.S.I. i durant aquesta temporada, els equips d’aquests dos clubs compartiran el nom, denominant-se S.E. SANT MEDIR-I.P.S.I.
A la 91/92, després d’una gran temporada, el sènior masculí, entrenat per Josep Maria Gannau i Xavier Creus, aconsegueix novament l’ascens a Segona Divisió Estatal.
La Real Federación Española de Baloncesto no ens permet jugar al polisportiu del passatge Toledo, en considerar-lo petit i perillós per a la integritat dels jugadors. Tot i donar-nos una pròrroga fins al mes de desembre, els equips sub-23 i sènior es traslladen a jugar els seus partits al polisportiu Joan Miró.
A partir de la temporada 93/94, l’equip es situa a Primera Catalana.
A la temporada 96/97, s’inscriu un equip pre-infantil femení, i d’aquesta manera, les noies tornen a entrar al Club, després d’anys de no ser-hi.
L’any 1999, una de les cistelles del pati de l’escola Sant Medir es trenca i és enderrocada. En vista de que algunes de les instal•lacions on es jugava anaven quedant obsoletes i es feien malbé, i en previsió de futur, s'estableix un acord amb l'escola Proa per fer servir les seves modernes instal•lacions, inaugurades aquell mateix any, i alhora donar suport a l’ensenyament del bàsquet a l’escola, amb els entrenadors del Sant Medir. L’acord és molt satisfactori per totes dues parts: la S.E. Sant Medir disposa d’un pavelló cobert, dues pistes descobertes, sis vestidors, locals, etc., mentre que els nenes i nenes de l'escola Proa disposen de l’estructura, organització i experiència esportiva i de gestió del Sant Medir i dels seus entrenadors i passen a formar part dels equips inferiors de l’entitat, amb possibilitats de projecció de futur.
Aquest acord de col•laboració amb l’escola Proa dóna al Sant Medir una nova empenta per tirar endavant i les inscripcions durant el mes de setembre són molt nombroses. Així, per exemple, a l’escola de bàsquet hi ha més de quaranta noies i nois.
Temporada 2000/2001
És el primer any a les noves instal•lacions, jugant-se partits els dissabtes i els diumenges. El Club té deu equips inscrits a la Federació Catalana de Bàsquet i dos equips femenins al Consell Escolar, a part de l’escola de bàsquet.
La Junta està formada pels senyors Antoni Marquès (President), Francesc Majó (tresorer), Sergi Rodríguez (secretari), Francisco Muraday, Ramon Marquès, Antoni Garcia, M. Josep Soldevila, Sílvia Ferrer, Josep M. Gannau, Josep Crosas i Àlex Rossell (vocals).
El mes de maig del 2002 va néixer FEM BÀSQUET, revista de la que se’n van fer dues edicions, amb moltes fotografies dels equips del Club.
La temporada 2003-2004, es celebra el cinquantè aniversari del Club, amb un seguit d’actes en els que, d’una manera o una altra, hi va participar molta gent vinculada a la S.E. Sant Medir, avui o en el passat.
El maig de 2007 va ser proclamada una nova Junta directiva, formada pels senyors Xavier Creus (President), Josep M. Gannau (vice-president esportiu), Joan Enric Carreño (vice-president econòmic), Josep M. Mestres (vice-president social), Jaume Mateu (tresorer), Joan Franco (secretari), Carles Velàzquez, Miquel Garcia, Marta Freixas, Marcel Hinojosa, M. Josep Soldevila i Marta Mateu (vocals). Com es pot veure, una gran majoria d’ex- jugadors.
Aquesta és la petita història d’un gran Club i la mostra de com s'ha anat adaptant als temps actuals, treballant i engegant activitats i actuacions amb el lema i la missió de tots els seus anys d’història: estar al servei del jovent del barri a través del bàsquet.
Des de finals del segle XX, el barri de la Bordeta està experimentant una important transformació i volem que la S.E. Sant Medir en sigui el Club de referència.